Vida
Essent estudiant al Seminari de Vic (1885), entrà a la Companyia de Jesús el 1888. Posteriorment estudià a Veruela (1888) i a Tortosa (1892), ciutat en la qual exercí de sacerdot (1903) i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de Monumenta Historica Societatis Jesu, que li despertà la vocació històrica. L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República (1932).
Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves. Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1922). Col·laborador d’Eudald Serra en la fundació del Foment de Pietat Catalana, en fou el primer consiliari. El 1923 creà la Biblioteca Balmes amb la voluntat que es convertís en un centre superior d’estudis religiosos per a laics i de preparació per a clergues escriptors i que, en el moment de la fundació tenia 3 000 volums. Des de la Biblioteca Balmes, fundà i dirigí la revista Analecta Sacra Tarraconensia (1925), que inclogué una Bibliografía Hispánica de Ciencias histórico-eclesiásticas (1928). La Conferència Episcopal Tarraconense assumí el projecte de la Biblioteca, el 1931, i en recomanà la conversió en Universitat Catòlica (1932).
Fou consiliari de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics i n’afavorí la transformació en la subfederació universitària de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. La seva amistat i col·laboració amb Vidal i Barraquer el portà a constar com a redactor del Missatge a les Corts Constituents (19 d’agost de 1931), enviat per la Conferència Episcopal Tarraconense al jesuïta Narcís Noguer, especialista en ciències socials i redactor de la revista Razón y Fe.
Fou assassinat a l’inici de la revolució del 1936.
Obra
Els referents que més l’influïren foren Milà i Fontanals i Josep Torras i Bages, amb qui col·laborà en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes, publicant Apologètica de Balmes (1910). La influència de Torras i Bages es concretà en una doble direcció: estudis medievals i afeccions estètiques, tot i que Casanovas fou més classicista en estètica.
Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica: feu conferències, que es publicaren posteriorment, sobre La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El nostre estat social (1909), El fet de la revelació (1910) i La transcendència de la revelació (1910).
El 1906 realitzà l’estudi dels manuscrits medievals de l’Arxiu del Palau i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El seu primer estudi d’investigació històrica fou Còdexs de l’arxiu del Palau, publicat a la Revista de Bibliografia Catalana (1906), en la qual estudià manuscrits desconeguts d’Eiximenis, Turmeda, Castellví i Fenollar, entre d’altres.
Traduí al català la Poètica d’Aristòtil (1907) i L’harmonia en l’art (1907) i la trilogia d’Èdip, de Sòfocles (inèdita).
De Torras i Bages publicà les Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14), tingué cura de la traducció al castellà de les seves pastorals (1913) i patrocinà dues edicions de les seves Obres completes de Balmes (1925-27) (33 vol.). També escriví Balmes. La seva vida, el seu temps, les seves obres, (3 vol., 1932).
Creà la “Biblioteca Històrica de la Biblioteca Balmes”, que s’estrenà amb la publicació de Josep Finestres. Estudis biogràfics (1932) i Josep Finestres. Epistolari (vol. I, 1933, i vol. II, 1934), iniciant la sèrie “Documents per la història cultural de Catalunya en el segle XVIII”. L’Epistolari... fou completat l’any 1969 per l’estudiós Miquel Batllori a Josep Finestres. Epistolari. Suplement.
De les seves obres religioses destaquen els estudis sobre els exercicis espirituals de sant Ignasi: la Biblioteca dels Exercicis Espirituals, en 11 volums (1930-36), els sis volums del Comentari als Exercicis (1922-35) i la Selecció de cartes espirituals de sant Ignasi de Loiola, escollides, anotades i traduïdes (1936).
Mantingué relació epistolar amb personalitats de la cultura catalana com Rubió i Lluch, Costa i Llobera, Joan Maragall, Torras i Bages i Lluís Millet, entre d’altres.
Bibliografia
- Batllori, M.: Ensayo biográfico, Obras del P. Casanovas, Barcelona 1943.
- Batllori, M.: Balmes i Casanovas, Barcelona 1959.
- Batllori, M.: “Ignasi Casanovas (1872-1936): Assaig biogràfic”, dins Obra completa. Vol. XVI: Del vuit-cents al nou-cents: Balmes, Ehrle, Costa i Llobera, Casanovas. València, Tres i Quatre, 2002, p. 259-468.
- Benítez i Riera, J.M.: Jesuïtes i Catalunya: fets i figures, Abadia de Montserrat 1996, p. 194.
- Casanovas, I.: Relíquies literàries (M. Batllori ed.), Barcelona 1960, amb la correspondència amb el cardenal Vidal i Barraquer.
- Autors diversos: Escriptors jesuïtes de Catalunya. Bibliografia 1931-1976, Sant Cugat del Vallès 1979, p. 97-100.
- Palmès, F.M.: “El P. Ignasi Casanovas, Balmes i Sant Ignasi”, Homenaje de la parroquia y villa de Sampedor a su insigne hijo el Rdo. P. Ignacio Casanovas S.I., Santpedor 1956; Preliminar, “Miscellanea. Biblioteca Balmes. P.Casanovas”, Analecta Sacra Tarraconensia, vol. XLVI (1973-75).