Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, que li donà una sòlida instrucció jurídica i humanística i amb qui mantingué una constant correspondència, i on fou professor d’institucions de dret romà durant quatre anys, bé que se n'hagué d’anar per tal de dedicar-se als afers familiars a Barcelona. Exercí d’advocat i fou assessor de la intendència reial i de la Junta de Comerç de Barcelona. És autor de tractats jurídics en llatí, amb comentaris notables per l’erudició i el bon sentit jurídic: De lege Julia ambitus... (1754) i Aelii Marciani liber singularis ad formulam hypothecariam restitutus et emendatus (1758), i Dissertatio de servitude altius tollendi i Commentarius historicus et iuridicus de veteribus ambitus legibus apud romanos, inèdits, i d’una Oratio in funere Ferdinandi VI (1759).