Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21. Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’El Comunista Balear. El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926. Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de les Balears. Pogué fugir de Mallorca pel desembre del 1936. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i fou director del Suplemento de El Obrero Balear. Exiliat el 1939, després de passar per un camp de concentració francès, s’establí definitivament a Mèxic.