Es titulà arquitecte el 1949. Fou arquitecte-cap adscrit al Servei d’Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l’Ajuntament de Barcelona.
Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l’Alegria a Tiana (1970), obres que palesen la seva admiració pels quatrecentistes toscans.