Fou marquès consort d’Algorfa i senyor de Formentera de Segura. Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas (1800), Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano (1802) i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics. Aplegà una notable col·lecció numismàtica. El seu fill, Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos (Alacant 1777 — Montpeller 1836), fou militar i escriptor. Llegà la seva biblioteca a l’església de Sant Nicolau d’Alacant i continuà la història genealògica de la seva família, sobre la qual ja havia treballat el seu pare.