Vida i obra
Notari, era fill de Joan B. Plana, a qui succeí el 1774; el 1811 fou privat d’exercir per les autoritats franceses. Organitzà les festes barcelonines pel naixement dels infants bessons Carles i Felip (1783), fills del futur rei Carles IV, que originaren un gran nombre de composicions poètiques i sermons, i fou també un dels comissionats que compongueren els versos dedicats al futur Ferran VII amb motiu del seu casament a Barcelona.
Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases particulars (com la del Baró de Maldà). Escriví La más heroica barcelonesa, santa Eulalia, coneguda també amb el títol català de Passos del martiri de santa Eulàlia (1780), i uns celebrats Pastorets que no s’han conservat. Segurament és l’autor també de la comèdia tràgica La huérfana de Barcelona y tutelar de su patria, santa Madrona, i d’un entremès en català, El gall robat per les festes de Nadal, escrit després del 1795 i estrenat el 1801; d’una notable qualitat literària, l’obra, l’acció de la qual transcorre en tres plans diferents, constitueix un retaule de la Barcelona del seu temps. Es tornà a representar el 1967.
La seva fama com a poeta queda ben justificada per l’atribució d’unes quantes composicions majors que fins fa poc eren considerades anònimes: l’Epitalami a les reals bodes dels sereníssims príncep i princesa d’Astúries (Barcelona 1802), un poema èpic en castellà dedicat al venerable Josep Oriol, La Oriólida (Barcelona 1805), unes octaves sobre Les hassanyes dels antics catalans en Grècia, i probablement Lo temple de la glòria. En conjunt, aquestes composicions constitueixen tota una mostra del ventall dels corrents estètics que coexistien en el tombant del segle XVIII: rococó, neoclassicisme i sentimentalisme (o preromanticisme).
Bibliografia
- Cahner, M. (1998, 2002 i 2005): Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849). 3 vol. Barcelona, Curial, vol. I, p. 350-368, vol. II, p. 720-730 i 769-794.