Fill del brigadier Ramon Plana. Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d’Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga (1840). Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro (1854) i fou director de l’Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l’Havana. El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí. Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba. El 1839 s’havia casat amb María Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i Picamoixons.