Membre de la Companyia de Jesús (1903), ordenat de sacerdot el 1920, a Sarrià. Fou professor al col·legi d’Oriola (1912-16) i a l’Institut Químic de Sarrià (1921-25). El 1925 fou nomenat sotsdirector de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes), que dirigí fins el 1936. El 1930 la Santa Seu li confià la creació d’un observatori a Addis Abeba, però el projecte fou suspès per la situació política etiòpica. El 1936 fou destinat a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires. El 1935 fundà l’observatori geofísic de San Miguel, prop d’aquesta ciutat, que dirigí fins el 1944. Reprengué el treball docent en qüestions científiques relacionades amb la filosofia al Colegio de San Miguel. Dedicat de ple a l’astronomia, mantingué relació d’intercanvi científic amb els observatoris de La Plata, Córdoba, Pilar, La Quiaca i també amb els d’altres països com el de Montevideo i Porto Alegre (Brasil). També fou membre de diverses acadèmies de l’Argentina i del Brasil. Tornà a Catalunya, on féu reaparèixer la revista “Ibérica” de divulgació científica, que dirigí (1944-61). Autor d’obres de text molt reeditades, com Vademecum del químico (1924), de divulgació, com Astronomía popular (1933), Actualidades científicas (1938-40), La pluralidad de los mundos habitados (1941), Materia y energía... (1942),La energía nuclear (1954), Los satélites rusos y americanos (1958). Fou autor d’un gran nombre de llibres de text sobre química, radioactivitat, ciència magnètica, història natural, etc. Dictà un gran nombre de conferències pronunciades a l’Amèrica del Sud, que foren editades.