Professà al monestir dels jerònims d’El Escorial (1756). Publicà Arte de canto llano (1778) i és autor d’una Missa per a vuit solistes, un Miserere a quatre veus i orquestra, cinc Lamentationes de dues a vuit veus amb acompanyament de clavecí i contrabaix i dos Benedictus per a quatre veus solistes.
El seu germà Pau Galí i Ramoneda (Terrassa,1743 — El Escorial, 12 de maig de 1792) fou mestre de capella del monestir dels jerònims i hi organitzà l’arxiu musical.