Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre. Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum: Portugal artístic (1905), Portugal literari (1912). Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques (1913), i d’una de prosistes, Contistes portuguesos (1913). Poesia i prosa (1905), prologat per Maragall, conté texts originals seus juntament amb poemes portuguesos traduïts. Altres llibres seus són Iberisme (1907), Portugal y Galicia: Nación (1911) i els de poemes Mos tres amors (1901), Esguards (1908) i Solitaris (1912). Com a periodista, dirigí El Poble Català i fou redactor de La Veu de Catalunya , El Día Gráfico , etc. ; col·laborà també en gran nombre de periòdics catalans, portuguesos i castellans. Presidí la Federació de Premsa d’Espanya, la Federació de la Premsa Catalanobalear, l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona i fou vicepresident de la Unió Internacional d’Associacions de Premsa de París.
Ignasi Ribera i Rovira
© Fototeca.cat
Advocat, poeta i periodista.