Ignasi Ribera i Rovira

(Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 — Barcelona, 1942)

Ignasi Ribera i Rovira

© Fototeca.cat

Escriptor, traductor i periodista.

Vida i obra

Estudià dret. Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre. Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum: Portugal artístic (1905) i Portugal literari (1912).

Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques (1913), i d’una de prosistes, Contistes portuguesos (1913). Poesia i prosa (1905), prologat per Maragall, conté textos originals seus juntament amb poemes portuguesos traduïts.

Altres llibres seus són Iberisme (1907), Portugal y Galicia: Nación (1911) i els de poemes Mos tres amors (1901), Esguards (1908) i Solitaris (1912).

Com a periodista, dirigí El Poble Català i fou redactor de La Veu de Catalunya i El Día Gráfico, entre d’altres; col·laborà també en un gran nombre de periòdics catalans, portuguesos i castellans. Presidí la Federació de Premsa d’Espanya, la Federació de la Premsa Catalanobalear, l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona i fou vicepresident de la Unió Internacional d’Associacions de Premsa de París.

Bibliografia

  • Diversos autors (1931): Ribera-Rovira. Libro homenaje. Barcelona, Hudson.
  • Martínez-Gil, V. (1997): “Ribera i Rovira: la creació d’una nova mirada catalano-portuguesa (1900-1905)”, dins El naixement de l’iberisme catalanista. Barcelona, Curial, p. 98-203.
  • Villas i Chalamanc, M. (1992): “L’iberisme: factor revitalitzador en la coneixença entre Catalunya i Portugal”, dins Diversos autors: Miscel·lània Jordi Carbonell. Vol. 3. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XXIV. Barcelona, PAM, p. 231-256.