Començà estudis de química (1948) a l’Institut Químic de Sarrià, però el 1950 ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús. Cursà filosofia i teologia, i l’any 1963 fou ordenat sacerdot. Del 1965 al 1969 residí a Roma, on es doctorà en dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana. De retorn, fou professor de moral i dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya. Al mateix temps, s’involucrà activament en el moviment obrer antifranquista des de la parròquia de Terrassa.
L’any 1978 fou elegit Superior Provincial de la Companyia de Jesús de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 1984, i durant aquests anys de renovació fou un estret col·laborador del prepòsit general Pedro Arrupe. El 1981, seguint les directrius de la Congregació General de la Companyia del 1974, fundà Cristianisme i Justícia, entitat amb la finalitat de reflexionar sobre la fe i la justícia. El superior general Peter Hans - Kolvenbach el nomenà president de la Conferència de Provincials d’Europa, càrrec que exercí des del 1986 fins al 1993.
Fou també membre de l’Institut Borja de Bioètica, vicepresident de la Fundació ESADE, membre del Patronat de la Universitat Internacional per la Pau, coordinador dels Assistents de les Comunitats de Vida Cristiana (1994-1996) i membre del Patronat de la Universitat Ramon Llull, entre altres càrrecs.
Publicà també articles i llibres, entre els quals destaquen El seguimiento del enviado, experiencia nuclear de Ignacio (1991), Un cuerpo para la misión (1994), Servir en misión universal (2002) i La cultura del diálogo, un reto para el mundo de hoy (2002).