Fundat el 4 de maig de 1950 sota la presidència de Josep Morera, nasqué com una escissió del Club Patí Igualada, creat el 1949 i desaparegut uns quants anys després. El seu primer terreny de joc fou la pista de ball del cinema Astòria, on el 20 de novembre de 1949 s’havia disputat el primer partit d’hoquei sobre patins a Igualada. Jugà el primer partit oficial contra el CP Igualada, al qual guanyà per 3-11 en el Campionat de Catalunya de segona divisió. La temporada següent (1951-52) obtingué el seu primer ascens i la de 1954-55 es proclamà campió d’Espanya de segona divisió preferent i ascendí a primera divisió. El 1959 inaugurà la nova pista del velòdrom del Xipreret, el mateix any que Nico Méndez es convertí en el primer jugador igualadí que debutava en la selecció espanyola. La temporada 1960-61 fitxà com a jugador i entrenador el porter internacional Carlos Largo, que jugava a l’Espanyol, i l’equip es proclamà subcampió d’Espanya. Però la plantilla no es pogué consolidar i durant els anys seixanta i setanta es convertí en un equip ascensor, malgrat que la temporada 1969-70 fou un dels catorze que formà la primera Lliga de divisió d’honor. La temporada 1983-84 jugà com a local en el pavelló cobert de les Escoles Pies, i la de 1987-88 es traslladà al poliesportiu de les Comes, on en 1988-89 inicià una etapa d’or en guanyar el seu primer títol de Lliga i arribar a les finals de la Copa del Rei i de la Copa de la CERS amb un equip dirigit per Roc Mestres i format pels germans Carles i Albert Folguera, Joan Carles, Jordi Llorach, Pep Benito, Xavi Gimeno, Ton Tarrida i Claudi Tijeras, a més dels júniors Jordi Guillén i David Gabaldón. Una excel·lent gestió esportiva i econòmica portà l’Igualada HC a convertir-se en el millor club del món durant la dècada de 1990, en la qual guanyà sis Copes d’Europa (1993-96, 1998, 1999), cinc Supercopes d’Europa (1994, 1995, 1996, 1999, 2000), cinc Lligues (1992-95, 1997), dues Copes del Rei (1992, 1993), una Supercopa d’Espanya (1994) i quatre Lligues Catalanes (1992, 1993, 1994, 1999) amb una plantilla dirigida primer per Carlos Figueroa i després per Albert Tarrida, en la qual jugaren els esmentats germans Folguera, Gabaldón i Guillén, a més de Santi Carda, Joan Ayats, Quim López, Ramon Peralta, Fidel Noguera, Eduard Polan, Jaume Llaverola, Francesc Fernández, David Busquets, Ivan Tibau, David Cáceres, Sergi Montferri i Guillem Cabestany. La crisi econòmica l’afectà en el canvi de segle, però es mantingué en l’elit malgrat no guanyar més títols.