Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou col·laborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano (1520-21). Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’A.Dürer, primer (1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència), i després influït per Miquel Àngel (1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts). Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials, executades amb contorns precisos i amb un ric cromatisme de tons freds: Davallament (1526, església de Santa Felicità, Florència), Visitació (~1530, església de Carmignano). Contribuí també al desenvolupament d’un nou concepte del retrat: Ugolino Martelli (National Gallery, Washington), Cosme de Mèdici (Galleria degli Uffizi, Florència).