Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello: cimbori de l’altar major (1472), Crist ressuscitat (1476), ambdues a la catedral de Siena. Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic: frescs del baptisteri de la catedral de Siena (1450-53), Tríptic de San Biagio (1461-62, catedral de Pienza).