Es formà a Verona amb un pintor local, G .Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G. Romano (Jesús entre els doctors, 1548, Museo del Prado, Madrid; Temptació de sant Antoni, 1552, museu de Caen). El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat (Coronació de la Mare de Déu, 1555; església de San Sebastiano, Venècia). Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale (teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana). Després d’una breu estada a Roma (1560), on estudià Miquel Àngel i Rafael, tornà a Venècia.
Amb una producció abundosa, sobresortí com a realitzador de grans composicions, en les quals es desenvolupen escenes festives d’un caràcter sacre o profà dins ampul·losos ambients arquitectònics (Noces de Canà, 1562, Musée du Louvre, París; Sopar a casa de Leví, 1573, i Noces de santa Caterina, 1575, ambdues a l’Accademia, Venècia; Epifania, 1573, National Gallery, Londres).
El seu estil, escenogràfic i luxós (frescs de la vil·la Barbaro-Volpi, 1560-62), es caracteritzà pel virtuosisme compositiu, per l’explosió de llum i de color i pel dinamisme formal (Scala del Collegio, 1575-77; Palazzo Ducale, Venècia). Extraordinari dominador de la perspectiva i de l’escorç, la seva obra constituí el pròleg de la pintura barroca decorativa.