Acabà els seus estudis de dret el 1886 i s’inicià en l’activitat política amb el nucli republicà possibilista de l’Ateneu Barcelonès. El 1899 fou un dels fundadors del Centre Nacional Català i el 1901 de la Lliga Regionalista. Regidor, elegit pel novembre del 1901, encapçalà amb Jaume Carner l’escissió esquerrana de la Lliga del 1904, produïda arran de l’actitud presa per F.Cambó davant la visita del rei a Barcelona. Tingué llavors una etapa d’una gran brillantor política: fou un dels iniciadors d' El Poble Català (novembre del 1904), actuà destacadament el 1905 en la comissió de finances de l’ajuntament, presidí l’Ateneu el 1906 i a la fi d’aquest any participà en la creació del Centre Nacionalista Republicà. Formà part dels diputats a les corts de la Solidaritat Catalana elegits per l’abril del 1907, i el 19 d’octubre de 1907 féu un notable discurs contra el projecte de llei d’administració local d’Antoni Maura. Les discrepàncies que en aquest sentit es produïren dins la Solidaritat Catalana afermaren el seu pessimisme davant la possibilitat de bastir una gran força nacionalista catalana i el decidiren a renunciar a l’acta de diputat (1908), adduint raons de salut. S'allunyà així quasi totalment de la vida política activa. Tanmateix encara fou un dels signants de les bases constitutives de la Unió Federal Nacionalista Republicana (1 d’abril de 1910). És autor de Breves consideraciones sobre el problema social (1891) i Barcelona. Catalunya (1910).
Ildefons Sunyol i Casanovas
© Fototeca.cat
Advocat i polític.