Illinois

Estat dels EUA.

La capital és Springfield. És situat al nord de les Grans Planes, entre els Grans Llacs i el Mississipí, presenta un relleu suau, només accidentat per formacions morèniques, testimoni del glacialisme quaternari, que l’envaí totalment. És dividit en dues conques hidrogràfiques: la del Mississipí, que és formada pels rius Rock, Illinois i Kaskasia, i la del Wabash-Ohio, al sector sud-oriental. El clima és continental, amb estius càlids i humits i hiverns molt freds (11°C de temperatura mitjana i 900 mm anuals de precipitacions). El bosc, que actualment ocupa l’11,2% de la superfície (abans n'ocupava el 50%), és de pi blanc al nord i de roures al sud. Els sòls, molt fèrtils, són formats per llims de morenes i al·luvions. Pel total de la població, Illinois és el cinquè estat de la Unió. La població tendeix a agrupar-se, com més va més, als nuclis urbans (població urbana: 77%), especialment a Chicago, l’àrea metropolitana de la qual n'absorbeix més del 50% del total. L’agricultura, que representa el 18% de la producció total, es basa en el conreu de blat, blat de moro, civada i soia, i és dirigida a una ramaderia creixent (bestiar boví). Quant a la mineria, hom extreu carbó, petroli, fluorita i plom. La indústria és la seva principal activitat econòmica; el seu desenvolupament, iniciat al s XIX, ha estat afavorit per la presència del carbó a la conca d’Illinois-Indiana, a la bona xarxa ferroviària i a l’intens tràfic del llac Michigan. Les indústries principals són la de maquinària, la química i l’alimentària. Springfield és la capital (111 454 h [ 2000]), però Chicago és el principal centre comercial i de transports. Unes altres ciutats importants són Rockford, Peoria, Decatur, Joliet, Evanston i Aurora. Explorat pels francesos Marquette i Joliet el 1673, fou cedit a la Gran Bretanya pel tractat de París (1763); autònom el 1809, passà a ésser estat de la Unió el 1818.