Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials. En els drames litúrgics els elements normals d’il·luminació (torxes, teies, etc) tenien un valor simbòlic. El teatre de l’Opéra, de París (1822), utilitzà per primera vegada la llum de gas. La incorporació de la llum elèctrica (1846) creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor (llum blava, groga, blanca i vermella), però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els reflectors.
f
Teatre