il·luminació

f
Electrònica i informàtica

Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.

La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la il·luminació en general és anomenada luminotècnia. El nivell d’il·luminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient. Per a l’establiment d’un sistema d’il·luminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’il·luminació desitjat, etc. La il·luminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r, i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = (I/r 2) cos α (llei del cosinus). Segons la proporció de la llum que incideix directament sobre els objectes, la il·luminació és anomenada directa (del 90 al 100%), semidirecta (del 60 al 90%), difusa (del 40 al 60%), semiindirecta (del 10 al 40%) i indirecta (del 0 al 10%). Bàsicament hom distingeix entre la il·luminació d’interiors i la d’exteriors. Dins aquest darrer cas, té una importància especial la il·luminació de les vies públiques, el conjunt de llums de les quals constitueix l'enllumenat públic.

La necessitat de la il·luminació de les poblacions apareix amb el desenvolupament d’aquestes, però fins a la baixa edat mitjana els vianants hagueren de portar torxes, espelmes o llums d’oli per il·luminar el camí. A l’inici del s XV aparegueren a París les primeres reglamentacions sobre l’enllumenat públic. A la darreria del s XVIII, amb el començament de la revolució industrial, s’inicià un fort progrés tècnic dels mitjans d’il·luminació. El 1807, després dels intents de F.A.Winsor a Alemanya, hom inaugurà a Londres el primer sistema d’il·luminació amb gas, segons els sistema de Murdock (gas 3). Al cap d’onze anys també París adoptà aquest sistema, i durant tot el segle la illuminació de gas s’estengué per tot Europa, mentre que als EUA fou més estès l’ús de l’acetilè. El descobriment de la bombeta d’incandescència, fet per T.A.Edison, suposà un gran avenç, i l’enllumenat elèctric substituí ràpidament el de gas. Posteriorment, amb els descobriments de G.Claude sobre la descàrrega elèctrica en els gasos, els sistemes d’il·luminació de vies públiques experimentaren un nou avenç, amb la utilització de les làmpades de descàrrega, d’un gran rendiment i una llarga durada.