ilota

ilota (es), helot (en)
f
m
Història

A l’antiga Esparta, esclau públic, adscrit a la terra que era atribuïda als ciutadans, sense que aquests hi tinguessin cap dret de propietat.

Els ilotes descendien, probablement, d’antics pobladors sotmesos pels doris. Molt més nombrosos que els espartans, foren contínuament motiu d’inquietud a causa de les revoltes que protagonitzaren (Messènia, 464 aC). Tot alliberant els espartans del treball de la terra, contribuïren a fer-ne un exèrcit permanent. Al s III aC, Cleòmenes oferí als ilotes la possibilitat de comprar llur llibertat i, al s II aC, foren alliberats per Nabis.