imatge

f
Filosofia
Psicologia

Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.

Homònim d'espècie, tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus: la imatge sensible (anomenada també impresa), que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intel·ligible (també anomenada expressa), que correspon a la comprensió intel·lectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez. En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intel·lectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intel·lecció de l’objecte.