En el primer cas, hom parla d'imatgeria òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal electromagnètic pertanyent a l’espectre visible (llum visible) i, per tant, hom pot incloure en aquesta classificació la representació òptica (formació d’imatges mitjançant sistemes òptics), la fotografia, la cinematografia i la televisió, l’holografia, etc; d’altra banda, hom parla d'imatgeria no òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal no òptic susceptible d’admetre algun tipus de tractament d’imatge, com és el cas de la termografia (formació d’imatges infraroges), la radiografia (raigs X), la gammagrafia (raigs g), la sismografia i l’ecografia (ones sonores i ultrasonores). En el cas de la síntesi d’imatges, un programa i un sistema informàtics permeten, a partir del tractament d’un conjunt de dades, la generació d’una imatge (sintètica). Aquesta és la tècnica en què es basen el DAO/FAO (disseny amb ajuda d’ordinador), els simuladors de vol o els animadors gràfics. La imatgeria ha esdevingut una eina fonamental per a la ciència i la tècnica contemporànies, i troba aplicacions a la medicina, al disseny industrial, a l’observació de la Terra (teledetecció, imatgeria satel·litària), etc.
f
Tecnologia