Procediment contrapuntístic en el qual hom reprodueix un motiu donat en una o més veus (o parts); es troba en la polifonia més antiga. Té diferents formes: per moviment directe, en el qual el model i el motiu imitat es mouen paral·lelament; per moviment contrari, en què els intervals ascendents del model són descendents en la imitació; per moviment retrògrad, quan la imitació comença per l’última nota del model; i per disminució o augment dels valors rítmics del model. És regular quan reprodueix exactament els intervals del model i irregular quan a un interval major se n'oposa un de menor i viceversa. La imitació és la base de formes musicals com el cànon i la fuga.
f
Música