Imma Jansana i Ferrer

(Barcelona, 2 de novembre de 1954)

Arquitecta paisatgista i orfebre.

Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme. Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic. Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament; els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat (2000) i la remodelació de la rambla Anselm Clavé també del Prat de Llobregat (1995, premi de la Diputació de Barcelona a la promoció de l’accessibilitat); la rehabilitació del riu Pisuerga a Valladolid (1997); la restauració per a la clausura del dipòsit controlat del barri de Pomar de Badalona (2003); jardí i piscina a Sant Pol de Mar (2004), i la restauració de les restes de la bateria antiaèria del turó de la Rovira, a Barcelona (2011, Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2012). Ha participat també en propostes de remodelació urbana, entre d’altres els plans directors de la muntanya de Montjuïc i dels espais verds de l’Hospitalet de Llobregat (2005) i del parc Miguel Servet, a Osca (2007, Premio Nacional de la Asociación Española de Parques y Jardines Públicos), Agua Vermelha 2 i Pirajussara 5 de São Paulo (2009, primer premi al concurs d’idees RENOVA) i la urbanització del parc de la Clota de Sabadell (2009). L’estudi també ha dut a terme projectes d’urbanisme com ara la Nova Gran Via (2007, premi Construmat 2009), la rotonda de la Fira 2 a l’Hospitalet de Llobregat (2008), la plaça Pompeu Fabra, a Igualada (2010) i el passeig Marítim del Prat de Llobregat (premi FAD 2019); així com d’interiorisme (Casal del barri del Verdum, Barcelona 2011). Individualment destaca també com a orfebre: formada a l’Escola Massana (1988-91), ha exposat en la mostra itinerant “Un siglo de joyería y bisutería en España” des del 1991 i participà en la mostra col·lectiva “La joia de la joia, una visió de l’orfebreria catalana actual” (Saló del Tinell, 1993) i, individualment, al Museu de Gavà (1995).