Vida i obra
Cursà estudis de filologia francesa a la Universitat de Barcelona, que completà amb estudis de lingüística aplicada a les universitats de Caen i Estrasburg. Professora d’institut, es dedicà posteriorment a l’ensenyament de llengües estrangeres. És col·laboradora de diferents mitjans de comunicació (El País, La Vanguardia, L’Avenç, El Periódico de Catalunya, Catalan Writing, etc.).
La seva trajectòria com a narradora començà amb la novel·la No se sap mai (1996), i ha continuat amb Com unes vacances (1998, premi Prudenci Bertrana i Cavall Verd), Tot un caràcter (2001), Millor que no m’ho expliquis (2004, premi Ciutat de Barcelona), Un home de paraula (2006, que rebé els premis Salambó d’aquest any, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada del 2007 i el premi internacional Scrivere per Amore 2008 arran de la traducció a l’italià), Una tempesta (2009), La dona veloç (2012, premis Ramon Llull i El Setè Cel 2013), L’aniversari (2016), Germanes (2021) i La mestra i la Bèstia (2023).
En el gènere juvenil, és també autora de la novel·la L’escola estrambota (2005). Ha publicat també els reculls de contes Si és no és (1997, premi Ribera d’Ebre) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). L’any 2013 rebé el Premi Nacional de Cultura del CoNCA. Els seus llibres han estat traduïts al castellà i a diverses llengües estrangeres.
Bibliografia
Diversos autors: “Imma Monsó”. (Pàgines centrals). Caràcters, 41, p. 24-28
Lunati Maruny, Montserrat: (2007): Imma Monsó: la narrativa de la ironia i la diferència. Vic, Eumo.