Dins la bàsica distinció temporal de l’acció verbal en pretèrit, present i futur, a la qual la categoria gramatical de l’aspecte afegeix els punts de vista positius o negatius sobre el desenvolupament i la fi del procés, els temps imperfets o imperfectius indiquen la continuïtat del procés sense precisar-ne el terme, en oposició als perfets o perfectius, que l’expressen. Són imperfets tots els temps simples de la conjugació catalana, llevat del pretèrit perfet d’indicatiu (cantí o vaig cantar): canto, cantava, cantaré, cantaria, canti, cantés. Són perfets el pretèrit perfet d’indicatiu, exceptuat abans, i tots els temps composts, que reben del participi llur aspecte perfectiu. Amb tot, el qualificatiu d'imperfet sol ésser reservat en la nomenclatura tradicional dels temps verbals al pretèrit imperfet d’indicatiu i de subjuntiu (cantava, cantés).
m
Gramàtica