Els moments més esplendorosos de l’imperi corresponen als governs d’Akbar i d’Aurangzeb, a la segona meitat dels segles XVI i XVII, respectivament.
A la mort del darrer s’inicià la decadència, que, un segle i mig després, posà fi a l’imperi sota el domini de la corona britànica: disputes dinàstiques i revoltes (Bahādūr Shāh I), creixent anarquia, intromissió progressiva dels governants afgans i darrer control britànic, cada vegada més efectiu (Bahādūr Shāh II).
Relació d'emperadors mogols
| Bāber | 1527-1530 |
| Humāyūn | 1530-1556 |
| domini de Shēr Jāh, de la dinastia surita | |
| Akbar | 1556-1605 |
| Jahāngȓ | 1605-1627 |
| Shāh Jahān | 1627-1658 |
| Aurangzeb | 1658-1707 |
| Bahādūr Shāh I | 1707-1712 |
| Mu'izz al-Din Jahāndār Shāh | 1712-1713 |
| Farrukh-siyar | 1713-1719 |
| Muḥammad Shāh | 1719-1748 |
| fragmentació i domini estranger | |
| Akbar Shāh II | 1806-1837 |
| Bahādūr Shāh II | 1837-1858 |