La tècnica consisteix en la substitució de la funció de les cèl·lules lesionades de l’òrgan de Corti —situat a l’orella interna i encarregat de transformar les vibracions mecàniques rebudes de l’orella mitjana en impulsos elèctrics que es transmeten al cervell a través de les fibres nervioses auditives— per una sèrie d’elèctrodes (actualment hom utilitza pròtesis constituïdes per vint-i-dos elèctrodes) connectats amb un receptor-estimulador que, en el mateix acte quirúrgic, hom col·loca sota la pell de la regió retroauricular. Després de l’operació, el pacient recull les vibracions sonores mitjançant un micròfon col·locat a l’orella, i els senyals captats són transmesos a un petit ordinador molt potent, capaç d’identificar determinats tons purs especialment útils per a la comprensió de les paraules; els codis electrònics elaborats en el processador són enviats a un transmissor que els condueix al receptor-estimulador implantat sota el cuir cabellut de l’os cranial, en el qual es transformen en senyals electrònics que passen als elèctrodes col·locats a l’orella interna, que estimulen les fibres del nervi auditiu a través del qual la informació arriba al còrtex cerebral, on serà interpretada. Els sons elaborats a l’escorça cerebral presenten unes característiques especials, però en tots els casos, després que hom ha col·locat l’implant i sense cap preparació, el pacient és capaç de reconèixer els sons provinents de determinats estímuls, com ara timbres i clàxons, i també els vocables monosíl·labs i bisíl·labs; mitjançant un procés de rehabilitació els resultats s’incrementen notablement, i hom arriba en molts casos a la discriminació de tots els sons i les paraules de l’idioma, la qual cosa permet la reincorporació a una vida social normal.
f