Hom distingeix entre imposts directes, que graven la renda i el patrimoni, i els imposts indirectes, que graven la circulació, el tràfic o el consum de béns i serveis. Els principals imposts directes a l’Estat espanyol són: l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), aplicat a la renda obtinguda a títol personal pel contribuent, tipificada en la unitat familiar, i amb caràcter progressiu; l'impost sobre societats, que grava la renda de les empreses i societats amb personalitat jurídica als quals hom no aplica l’IRPF; l'impost sobre el patrimoni, aplicat sobre els béns que constitueixen el patrimoni net de les persones físiques i que, instaurat el 1977, el 2008 el govern n'aprovà la supressió; l’impost sobre successions, que grava les transmissions per herència per causa de mort del contribuent; i finalment, l'impost sobre activitats econòmiques (IAE), vigent des del 1992, que grava les activitats econòmiques exercides dins un municipi, i substitueix diversos imposts especials. Dels imposts indirectes, el principal és l'impost sobre el valor afegit (IVA), tribut adoptat el 1986 per l’Estat espanyol arran del seu ingrés a les Comunitats Europees (des del 1993 Unió Europea) i d’aplicació general en tots els estats d’aquesta organització. És pagat per les empreses i els professionals d’acord amb el valor que aquests confereixen a cada estadi de la producció o de la distribució. Incideix sobre les transaccions, prestacions de serveis i en les importacions. L’entrada en vigor de l’IVA eliminà o unificà un gran nombre d’imposts especials sobre el consum. Altres imposts indirectes són els aplicats sobre determinats articles, com ara l’alcohol o el tabac, i els que recapten els ajuntaments per la utilització de locals per a activitats econòmiques i per l’ús d’espais públics per a publicitat, etc. Els imposts disminueixen la capacitat adquisitiva dels individus i les empreses i influeixen, per tant, en la formació del consum i la inversió privats. D’altra banda, l’efecte redistributiu dels imposts és més o menys accentuat segons les rendes i els sectors que hom gravi i el pes respectiu d’imposts directes i indirectes dóna una certa idea de la redistribució de la càrrega fiscal. La relació entre els imposts recaptats i la renda nacional o el producte nacional brut és anomenada pressió fiscal, la qual, d’altra banda, indica la part dels ingressos que passen a poder de l’estat; és una mesura de la capacitat de despesa pública i, per tant, de la possibilitat d’intervenció de l’estat en l’economia.
m
Economia
Dret fiscal