Entrà en vigor l’1 de gener de 1992 arran de la llei reguladora d’hisendes locals i els reials decrets 1175/1990 de 28 de setembre i 1259/1991 de 2 d’agost. Aquest tribut local nasqué d’una fusió de les antigues llicències fiscals d’activitats industrials i comercials, la dels professionals i artistes i de l’antic impost municipal sobre la radicació. La matèria imposable del tribut és bàsicament la mateixa que en el seu dia constituí la base de la llicència fiscal. Per a determinar-ne la quota s’han de tenir en compte unes tarifes establertes als pressupostos generals de l’estat de cada any, on s’indica el preu de la superfície o de la potència instal·lada o consumida de cada activitat, entre altres variables sobre les quals s’hauran d’aplicar les quotes fixades pels ajuntaments, tant la municipal com l’índex de situació, que grava més o menys en funció de la ubicació del negoci a la ciutat o poble. La implantació del tribut provocà una forta contestació dels petits i mitjans empresaris, botiguers i autònoms durant els anys 1992 i 1993. Amb el pas del temps es normalitzà i esdevingué una de les grans fonts d’ingressos dels municipis.
m
Economia