Fou creat per la llei 29/1987, i per la llei 21/2001 la recaptació i la capacitat de modificar-ne els barems i la deducció sobre l’import fou transferida a les administracions de les comunitats autònomes.
Com a resultat, des d’aleshores existeixen grans diferències a l’Estat espanyol: mentre que en algunes comunitats és virtualment inexistent, en d’altres el seu manteniment ha estat objecte de fortes controvèrsies, com és el cas de Catalunya, on ha estat objecte de successives reduccions: l’any 2005 fou aprovada una primera reforma que eliminava gran part de la pressió fiscal sobre l’habitatge no habitual i es rebaixà substancialment (més del 60%) sobre les herències petites i mitjanes, així com el tipus efectiu sobre la base imposable.
Restaven exemptes de l’impost les herències inferiors als 18.000 euros. L’any 2010 entrà en vigor una nova reforma per la qual l’herència entre cònjugues gravava a partir dels 500.000 euros i la de pares a fills i resta de descendents a partir dels 150.000, i fins als 200.000 s’aplicava una deducció del 50%. Al mes d’abril del 2011 fou aprovada una nova reforma que pràcticament eliminà l’impost de successions consistent en la bonificació del 99% de l’impost per als cònjuges i ascendents i descendents directes (fills i nets). L’impost de donacions en vida, tanmateix, restà pendent de modificar.
La reforma entrà en vigor amb caràcter retroactiu a partir de l’1 de gener de 2011 i el govern la justificà amb l’argument d’evitar que els patrimonis catalans es transferissin a altres comunitats autònomes amb millors condicions fiscals, però fou també criticada per disminuir encara més la migrada capacitat recaptatòria del govern català en un moment econòmic especialment difícil.