És present tant en les cultures musicals dels pobles primitius com en la dels més desenvolupats, i en la música occidental té un protagonisme indiscutible en el jazz. En la música polifònica medieval, hom improvisava sobre un cant donat en l'organum, el discant i el fals bordó. A partir del s XVI fou la base de la música instrumental que acompanyava i ornava el cant; formes musicals instrumentals basades en la improvisació foren el preludi, el tiento, la intonatio, la fantasia i el ricercare. Als ss XVII i XVIII fou limitada als instrumentistes de teclat, que improvisaven sobre tema lliure o donat i que realitzaven el baix xifrat, i a les cadències de concerts i música vocal. Posteriorment ha estat cada cop més limitada als organistes; la música de jazz, en canvi, és estretament vinculada a la improvisació.
f
Música