La improvisació constituí una de les característiques principals de la Commedia dell’Arte. En les tècniques modernes, hom empra la improvisació de diàleg i accions durant els assaigs com a mitjà d’integració de l’actor en el procés de creació.
A part de l’ús terapèutic de la improvisació teatral per part de la psicologia moderna com en el psicodrama que popularitzà el psiquiatre nord-americà Jacob Levy Moreno, que ha tingut una notable influència en les tècniques de formació d’actors o en els processos de creació, en els darrers temps s’han popularitzat els espectacles que es plantegen com a competicions d’improvisació amb públic, en què els participants realitzen improvisacions teatrals seguint unes normes i consignes, sovint interactuant amb el públic. Un exemple d’aquest tipus de teatre són els matchs d’improvisació de la Lliga Nacional d’Improvisació, creada al Quebec el 1977 per Yvon Leduc i Robert Gravel amb el Théâtre Expérimental de Montréal a partir de les normes de l’hoquei.