D’origen camperol, el 1917 entrà al partit comunista i participà en la revolució bolxevic russa i en la revolució hongaresa dels consells (1919). Refugiat a l’URSS, tornà a Hongria el 1944. Ministre d’agricultura el 1945, defensà la reforma agrària socialista enfront del model soviètic de col·lectivitzacions, defensat per Mátyás Rákosi; fou ministre de l’interior (1945-46) i d’alimentació (1950-52). Elegit president de l’Assemblea Nacional (1948) i havent arribat a primer ministre (1953), denuncià l’estalinisme i prometé l’alliberament polític i econòmic, però fou destituït (1955). En produir-se la insurrecció d’octubre del 1956, tornà al poder i formà un govern de coalició. Pressionat pels insurrectes, anuncià la sortida d’Hongria del Pacte de Varsòvia. Després de la intervenció soviètica, fou detingut, jutjat en secret i executat.