inadaptació

f
Psicologia

Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.

Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta. Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social.