Des del 1984 col·labora professionalment amb Juan Herreros (San Lorenzo de El Escorial, 1958). Tots dos es graduaren a l’ETSAM i exerciren posteriorment com a professors de construcció (1984-88) i, des del 1988, com a titulars de projectes. Han desenvolupat la docència a la Universitat de Columbia de Nova York (1996-97) i a l’Architectural Association de Londres (1997-99), entre altres centres. El 1995 participaren en l’exposició “Light Construction”, organitzada pel MOMA de Nova York.
El gust per les formes compactes i els materials tecnològics —influïts per Alejandro de la Sota— i la incorporació d’elements de la cultura visual i material quotidiana caracteritzen una arquitectura híbrida que rebutja tant el minimalisme com la nova figuració virtual. És el cas de projectes com els poliesportius de Simancas i Valladolid (1988-90), l’edifici del ministeri de l’interior (1990-91) i els habitatges a la M-30 (1988-95), ambdós a Madrid, l’Ajuntament i la Casa de la Cultura a Cobeña (1992-95), i la casa Gordillo, a Villanueva de la Cañada (1994-96).
Els conceptes de reciclatge territorial i d’ecomonumentalitat són presents en diverses infraestructures, com les primerenques estacions depuradores d’aigües residuals a Villalba (1986-87) o la planta de reciclatge de residus urbans (1996-99) de Madrid.
L’estudi Ábalosa&Herreros es mantingué actiu fins l’any 2006, moment en què Iñaki Ábalos creà l’estudi Ábalos+Sentkiewicz amb Renata Sentkiewicz (Kolo, Polònia 1972), on la seva arquitectura evolucionà cap a posicions més formalistes i menys sòbries, amb un ventall més ampli de geometries. D’aquest període en són exemple els projectes per a l’observatori del palmerar d’Elx (2009), per al centre d’arts escèniques de Taipei (2009), per a la torre de la porta de La Chapelle a París (2007) o l’edifici Lolita a Madrid (2006-09) i l’estació i complex residencial de Logronyo iniciat el 2008. A Catalunya s’encarregà, per exemple, del parc litoral nord-est al Fòrum de Barcelona 2004 (2000) i ja amb Sentkiewicz de l’adequació de la Fundació Tàpies.
La seva obra ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el premi del Colegio de Arquitectos per la casa estudi del pintor Luis Gordillo (2001), el premi de la V Biennal d’Arquitectura Espanyola per la planta de reciclatge de Valdemingómez (2001) i el premi de l’Ajuntament de Madrid per la Biblioteca d’Usera (2002).