Els incentius es classifiquen en directes, directament lligats a l’eficiència, i indirectes, lligats a aspectes més globals de l’acompliment, per exemple, la qualitat, la responsabilitat, la destinació a l’estranger (expatriats), els viatges freqüents, etc. Ambdós poden ser monetaris i no monetaris. Els monetaris poden ser de grup, basats en els resultats d’un grup i no en els resultats individuals; d’organització, que retribueixen tots els treballadors de l’organització segons els seus resultats, i de producció d’unitats, consistents en una compensació addicional concedida en relació directa amb el volum de producció. Els no monetaris actuen mitjançant estímuls diferents al monetari, com per exemple la promoció, la formació o el reconeixement.
m
Economia