Aquest estàndard fou creat per Microsoft com a mecanisme d’intercanvi simple d’informació entre els diversos programaris d’aquesta companyia, basat en la idea dels documents composts. Sota aquest prisma, els programaris o aplicacions es consideren no com a generadors de fitxers o documents sinó com a constructors d’objectes a partir de l’acoblament d’altres objectes, els quals poden ésser propis de l’aplicació, o poden ésser oferts per altres aplicacions. Així, per exemple, un processador de text construeix un objecte document de text a partir dels objectes paràgraf, els quals s’han compost a partir d’objectes caràcter, i on ambdós tipus d’objecte són propis del processador de text; però també pot usar objectes construïts per altres aplicacions, com per exemple, un full de càlcul. D’aquesta manera una aplicació fa simultàniament de servidor d’objectes (els que li són propis) i de client d’objectes (els que manipula, però que no li són propis); al seu torn, els documents esdevenen composts o complexos, amb objectes de diferent naturalesa. La manipulació dels objectes presents en un document compost es fa a dos nivells: d’una banda, la relació d’un objecte amb els altres objectes del document i les seves propietats d’inserció les gestiona l’aplicació client de l’objecte, i de l’altra, el contingut de l’objecte és gestionat directament per l’aplicació servidora de l’objecte. En l’exemple anterior, la posició de l’objecte full de càlcul dins del document és gestionada pel processador de text; però si es volen canviar els valors que conté l’objecte full de càlcul, es fa directament sobre un programari gestor de fulls de càlcul. De fet, el doble nivell de gestió dels objectes és força transparent a l’usuari: l’intent de manipular les dades d’un objecte inserit acostuma a cridar automàticament l’aplicació servidora de l’objecte. Des del punt de vista dels documents composts, el que diferencia les aplicacions és com gestionen els objectes presents en els documents, i quins objectes ofereix o serveix cadascuna, i no pas el tipus de dades que manipulen, que ara sempre són objectes inseribles. D’aquesta manera el traspàs d’informació d’una aplicació a l’altra, per exemple a través del porta-retalls, esdevé una tasca simple i del tot natural.
Electrònica i informàtica