La indentació més habitual és la del marge esquerre; s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text; la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues. Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament. Cal no confondre la indentació amb la sagnia: la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest.
f
Electrònica i informàtica