Abans de l’establiment del sistema UBV, hom emprava l’anomenat índex de color internacional, igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g-m f v. En el sistema UBV, l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau (de longitud d’ona 440 nm) i en el verd groguenc (o visible, de longitud d’ona 550 nm). Hom empra també els índexs de color U-B (U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm). L’índex de color dóna una idea de la temperatura superficial de l’astre i, atès que és fàcilment mesurable, hom l’empra sovint en els diagrames en comptes de la temperatura efectiva o del tipus espectral. L’índex de color pot ésser també emprat per a distingir les diferents classes de lluminositat d’un mateix tipus espectral: hom defineix l’índex de color intrínsec, (B-V) 0 o (U-B)0, com l’índex de color que és igual a zero per als estels de la seqüència principal (diagrama de Hertzsprung-Russell); la diferència E=(B-V)-(B-V)0 , és l'excés de color i mesura la vermellor de l’astre.
m
Astronomia