Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz. Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món. Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països. L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables: l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d’educació de la població—, i el PIB per capita, i s’expressa mitjançant una xifra formada per un nombre de 3 decimals comprès entre el 0 i l’1. En l’informe publicat el 2011, es consideren països desenvolupats tots aquells que entren en el primer quartil d’una classificació que fluctua entre Noruega, amb 0,943 en la primera posició i la República Democràtica del Congo amb 0,286 en el lloc 187. En els darrers anys, els 30 països amb un IDH més baix són africans, excepte Haití i el Iemen. D’altra banda, el segment de països amb un IDH mésalt és format per l’Europa occidental i septentrional, Amèrica del Nord i els països del Con Sud, els Tigres del Pacífic i el Japó, Austràlia i Nova Zelanda, Israel, Kuwait i els Emirats Àrabs Units. Altres països amb un elevat desenvolupament humà que es troben geogràficament situats entre països amb els IDH més baixos són Costa Rica, Cuba, Mèxic i Panamà. En general, l’evolució de l’IDH mostra una millora general (cada cop hi ha més països en el segment alt de la classificació i menys en el segment baix), tot i l’empitjorament de determinats estats per situacions particulars, especialment la guerra i les catàstrofes naturals. Pel que fa a Catalunya, l’IDESCAT publicà el 2007 l’IDH corresponent, tant al Principat, de 0,958 (13è lloc del rànquing mundial) com a l’Estat espanyol, de 0,955 (15è lloc del rànquing mundial).
m
Economia