Atès que v depèn de la longitud d’ona considerada, l’índex de refracció ha d’ésser definit, per a cada medi, especificant la longitud d’ona a la qual és referit. Quan el valor de n d’un medi material A és més gran que el d’un altre medi B, hom diu que A és més refringent que B. En general, n creix quan la longitud d’ona de la llum creix. El seu valor per a l’aigua oscil·la al voltant d’1,33, i per als diferents tipus de vidres és de l’ordre d’1,5.
L’any 2000 es construí el primer metamaterial amb un índex de refracció negatiu, la possible existència del qual havia estat proposada i analitzada teòricament el 1967. L’any 2007 s’observà que alguns materials ferromagnètics metà»ics presenten un índex de refracció negatiu per a radiacions amb freqüències superiors als 150 GHz.