índex transport

m
Química

Variable que hom defineix, per a cada anió o catió d’una solució electrolítica per la qual hom fa circular un corrent elèctric, com la fracció del corrent total transportat per cadascun d’ells.

En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t+ i t- , i s’acompleix que t+ + t- = 1. L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps. La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de separació mòbil, més precís que el de Hittorf i basat en l’avaluació de les velocitats del catió i de l’anió, o bé per la mesura de la força electromotriu. Els valors dels índexs de transport mesurats així varien amb la concentració i la temperatura. D’altra banda, el fenomen de la solvatació, en augmentar la grandària de l’ió i disminuir, en conseqüència, la seva velocitat, condiciona els valors mesurats, fent necessària la introducció dels índexs de transport corregits o vertaders, en l’avaluació dels quals hom ha tingut en compte aquest efecte.