Les dues ratlles principals del seu espectre se situen en la zona del blau d’indi, d’on li ve el nom. L’element natural és una mescla dels núclids 113 (4,2%) i 115 (95,8%); hom en coneix divuit núclids artificials: 107, 108, 109, 110 i 110 m, 111, 112 i 112 m, 113 m, 114 i 114m, 115m, 116 i 116m, 117 i 11 m, 118 i 119. Hom el troba en els minerals de zinc, de plom i d’estany, en un percentatge inferior al 0,1%. D’aspecte semblant al del zinc, és un metall molt mal·leable, no tan dur com el plom i bastant dúctil. Estable a l’aire lliure a la temperatura ordinària, l’indi crema en calent dins l’oxigen; no redueix l’aigua, i a 100°C els àcids minerals l’ataquen. És emprat com a capa electrolítica protectora i per a preparar aliatges utilitzats en odontologia, en joieria i per a fabricar coixinets.
Propietats físiques de l'indi
| nombre atòmic | 49 |
| pes atòmic | 114,82 |
| estructura electrònica | [Kr]4d105s25p1 |
| nombre d’oxidació | +3 |
| densitat | 7,31 g/ml |
| punt de fusió | 156,51ºC |
| punt d’ebullició | 2.080ºC |
| radi iònic (In+3) | 0,81 Å |
| potencial d’ionització, en eV | I: 5,786 |
| II: 18,869 | |
| III: 28,03 |