Els indicadors de neutralització
són àcids o bases febles, la forma ionitzada dels quals és de diferent color que la forma molecular. El color resultant és així determinat pel valor del pH de la solució que hom valora. Els més importants són el blau de timol, l’ataronjat de metil, el verd de bromocresol, la fenolftaleïna i la timolftaleïna. Els indicadors mixts
són mescles de dos indicadors o d’un indicador i un colorant, i fan més precisa la detecció del punt final. Per a les volumetries de precipitació hom empra indicadors que donen lloc en el punt final a l’aparició o desaparició d’un precipitat o d’una coloració característics, o bé els indicadors d’adsorció
o de Fajans
, la forma ionitzada dels quals és adsorbida pel precipitat. Els indicadors metal·locròmics,
emprats en les volumetries complexomètriques, són colorants orgànics capaços de formar complexos de color diferent al del colorant. En les volumetries d’oxidoreducció són emprats els indicadors redox
, que són substàncies oxidables o reduïbles, les formes oxidada i reduïda de les quals són de colors diferents.
m
Química