indicadors de Fajans

m

pl

Química

Cadascun dels indicadors del grup introduït en anàlisi volumètrica per K. Fajans el 1923 per a la detecció del punt final de les volumetries de precipitació, caracteritzats pel fet de tenir diferent color quan es troben lliures en solució i quan es troben adsorbits sobre la superfície del precipitat format en la volumetria, també anomenats indicadors d’adsorció.

Aquests indicadors són àcids febles (com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l’eosina) o bases febles (com la rodamina 6 G i l’etoxicrisoïdina), i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons la valor de llur constant d’ionització.