L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent. El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes. Un cop descobert el Pacífic (1513) i després del viatge de Magalhães i Elcano (1522), fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem Orient. No obstant això, les possessions hispàniques al Pacífic reberen també, un cop més, el nom d’Índies: així, el Consell d’Índies era l’òrgan designat per l’administració de les colònies, i d’aquí sorgiren també les Lleis d’Índies. El nom d’Índies Occidentals fou adoptat també per diverses companyies comercials que traficaven en ambdues bandes de l’Atlàntic, com la Compagnie Française des Indes Occidentales (1664-74), la neerlandesa Geoctroyeerde Westindische Compagnie (‘Companyia Holandesa de les Índies Occidentals’, 1621-1792) o la danesa Vestindisk Kompagni (1659-1776).