El 300 aC l’indoari es dividia en tres branques: oriental, occidental i nord-oriental. Les llengües indoàries més antigues (entre les quals es destaquen el vèdic, el sànscrit, el pràcrit i el pali) palesen un estret parentiu amb l’antic irànic; les principals de les modernes són el hindi, el marathi, el bengalí, el panjabi, l'oriya, l’assamès i el gujarati.
m
Lingüística i sociolingüística