indoeuropeu
| indoeuropea

f
m
Història

Individu d’un poble, d’origen obscur (bé que actualment alguns historiadors el consideren oriünd de les estepes asiàtiques).

Per raons de clima i per motius socioeconòmics, efectuà diverses migracions vers el Danubi, els Balcans, la vall del Rin, l’altiplà de l’Iran i el nord de la península indostànica (segle XIII aC), i també, posteriorment (~segle XI aC), vers el nord d’Alemanya, les Illes Britàniques, França, la península Ibèrica i Itàlia. Coneixedors de la metal·lúrgia del bronze i de la del ferro, els indoeuropeus s’imposaren damunt els pobladors primitius de les diverses regions amb llurs costums i llur civilització.