Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total. La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública. El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses. La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i bisbes. La concessió de les indulgències s’estengué aviat per tota l’Església llatina, i els abusos a què donà lloc durant l’edat mitjana provocaren l’anomenada qüestió de les indulgències.
f
Cristianisme